Espanya ha fet que es discuteixi set vegades en poc més d'un any i mig sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera al Consell d'Afers Generals la UE. La Moncloa hi insisteix i la porta molt sovint a la taula dels ministres d'Exteriors, fins i tot ha aconseguit que en dues ocasions s'inscrigui en l'agenda com a votació sabent que no tenia el suport necessari i que, per tant, no es prendria una decisió definitiva. La pressió, de cara a la galeria i especialment a Junts, pot semblar efectiva, però està provocant que la majoria dels estats membres de la Unió Europea —inclosos alguns dels que a priori hi són favorables— comencin a estar "cansats" que Espanya "forci" aquesta mena de discussions per "qüestions polítiques internes" i "sense nous arguments" que puguin convèncer els socis europeus contraris a la iniciativa, segons apunten fonts diplomàtiques de diversos països de la UE a l'ARA.