És la nit, la foscor... La responsable de la seva por. El fet de no veure-hi amb claredat, entre altres coses, encén com una alerta interior. Aleshores, augmenta la desconfiança, la incomoditat, la sensació d’impotència; i apareixen l'angoixa i el temor, que fan imaginar, fins i tot, que vindrà un monstre. Simplement, però, s’acaba el dia i, tot el que té d’enigmàtica la penombra ho té de reposada i càlida. Només cal mostrar-li aquestes qualitats a l’infant o el jove (i acompanyar-lo) perquè les assaboreixi. A l’estiu pot ser un bon moment: la fresca nocturna convida a sortir a l’exterior quan s’apaga el dia. A part, són uns mesos idonis per embadalir-se observant les estrelles i fent tot tipus d’activitats a fora, sense oblidar les colònies i els campaments, en què els jocs de nit són –per a aquells que ja l’han superada– una autèntica diversió.