Potser cal començar a distingir entre currículums de ficció i de no ficció. Un podria servir per aconseguir feina, o per perdre-la, i un altre perquè, quan el llegeixin, diguin "carai, quins ornaments", com quan entres en una d’aquestes cases plenes d’objectes que no serveixen per a res, tret de per dir "hòsties" o "carai" amb admiració. O potser cal eliminar els currículums. En aquest cas aniries a buscar feina i diries: "Jo sé fer això", per exemple, gastar diners públics, o redactar una notícia sense manipular-la, i algú et demanaria: "A veure, fes-ho". El que està clar és que els currículums fraudulents no porten enlloc. De vegades condueixen al desastre total. Mirin Jean-Claude Romand, a qui Emmanuel Carrère va retratar en un dels seus millors llibres. No va anar un dia a un examen, després no va anar a classes, i al cap de tres anys va haver d’inventar-se la seva llicenciatura en Medicina. A continuació, es va inventar que treballava de metge, i després que tenia un bon sou. Així 20 anys. Quan la seva família va descobrir el pastís, la va assassinar sencera. Seguir leyendo... .