Tal dia com avui de l’any 1719, fa 306 anys, i en el marc repressiu de la postguerra que va seguir el conflicte successori hispànic (a partir del 1714), una partida de la resistència austriacista del sud del país, dirigida per Pere Joan Barceló, capità del Reial Exèrcit de Catalunya durant la guerra (1705-1714) —conegut popularment com a Carrasclet—, atacava Reus i obligava la guarnició local de l’exèrcit d’ocupació borbònic a refugiar-se al castell. La reacció dels ocupants posava, de nou, en relleu que els borbònics només s’atrevien amb la població civil desarmada, però quan se’ls presentava una partida armada, corrien a refugiar-se en algun lloc segur . Precisament, aquesta incapacitat seria la que obligaria els botiflers catalans a armar una milícia pròpia que pogués fer front a la resistència austriacista. Uns mesos abans, el capità Barceló i el seu petit exèrcit de resistents s’havien posicionat als voltants de Valls, i l’alcalde borbònic de la ciutat, Pere Veciana, desconfiant de la guarnició borbònica local, havia reclutat i armat uns quants homes del seu entorn familiar i veïnal per a fer front als austriacistes. Aquella partida armada per Veciana seria l’origen del cos dels Mossos d’Esquadra, posteriorment oficialitzats pel capità general borbònic Pio di Savoia (abril, 1719). Mentre passava tot això, el règim borbònic espanyol estava immers en una nova guerra, anomenada de la Quàdruple Aliança, però aquest cop en solitari i amb els Borbons de Versalles al camp enemic. Aquella guerra era fruit de l’ambició mal calculada de la reina Isabel Farnese (la segona esposa de Felip V, que cobejava el tron d’algun estat de la península italiana per al seu fill Carles) i del primer ministre espanyol Alberoni ( que, des de la seva posició, estava creant un immens patrimoni personal). Quan es va produir l’acció de Carrasclet (primavera-estiu, 1719), les tropes de la Quàdruple Aliança ja havien iniciat la invasió de Catalunya i eren a la ratlla del Llobregat.