N’hi ha hagut prou que Ione Belarra acusés preventivament els Mossos de fer "batudes racistes basades en perfil ètnic" perquè es desencadenés una fenomenal tangana entre una part de l’independentisme i de l’esquerra, en la qual s’han vist involucrats personatges tan rellevants com Puigdemont, Pablo Iglesias o Junqueras, a més que encoratjaven els seus en cada manotada virtual, un clàssic en les baralles digitals. Aquest article no entrarà en el fons del debat dels Mossos, primer perquè costa creure que alguns s’ofenguin al descobrir que totes les policies, aquí i a tot Occident, tenen un biaix racista, i, segon, perquè no és el substancial de la fenomenal picabaralla que ens han ofert les dues faccions. No, el fet rellevant no és el motiu de la baralla, sinó la baralla en si mateixa, que remarca les venjances pendents del procés i, en realitat, de la primera Catalunya autonòmica. Des dels temps pretèrits en els quals el pujolisme no podia veure ni en pintura el PSUC, i viceversa, i si volen, des de la Setmana Tràgica i la Guerra Civil, hi ha un enfrontament atàvic no resolt entre els representants de la burgesia catalana i els de les classes populars. En l’arrencada fulgurant del procés, en aquell llunyà 2011, es va produir un breu parèntesi en aquesta antiga lluita intestinal, i la indignació de l’esquerra després de la crisi del 2008 es va unir amb les ànsies d’emancipació del sobiranisme i d’una classe mitjana farta del maltractament estatal. Seguir leyendo... .