Per un dels camins sinuosos que relliguen les granges solitàries de la regió francesa de Mayenne, hi rugeix el motor d'una furgoneta. La condueix André Besnier, un jove boter de Montsûrs, un dels poblets que completa el mosaic infinit de camps de la zona. És 19 d'octubre de 1933 i hi circula carregat amb un munt de botes buides. També hi tragina una ambició: aconseguir que els grangers de la zona li venguin llet. Té bon nas pels negocis, ha ensumat la possibilitat de fer diners fàcils al món lacti i s'hi ha llançat de cap: el taller de botes li funciona bé, però creu que fent formatges li podria anar millor. "En aquella època, els grangers es feien la mantega ells mateixos i no volien vendre la llet a ningú", recorda un dels ajudants de Besnier, que l'acompanyava a la furgoneta. "Per fer-los creure que altres ramaders ja li n'havien venut, va omplir unes quantes botes amb aigua", continua el testimoni en un extens reportatge publicat el 1990 a L'Obséconomie . L'enganyifa va funcionar: al vespre descarregava, cofoi, 30 litres de llet al seu taller al poble medieval de Lavan.