Hi ha hagut un element durant aquest Onze de Setembre que ha unit els actes institucionals de primera hora del matí a l’ofrena a Rafael Casanova –amb el lideratge del govern del PSC– i la manifestació independentista de l’ANC de la tarda —molt menys multitudinària—. Un fil conductor que feia temps que no operava de forma tan evident entre el catalanisme i l’independentisme: la defensa del català. La llengua ha estat la principal protagonista de la jornada –segurament el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en té part de responsabilitat– i el principal punt de trobada dels actors polítics. La realitat s’ha girat com un mitjó en una dècada, tenint en compte que la salut del català va ser un tema relegat durant el Procés. Fins i tot dins l’independentisme hi va haver qui va començar a utilitzar el castellà sovint per seduir suposadament nous electorats. I dins dels contraris a la independència també es va disparar una competència electoral per qui era més bilingüe (cosa que encara dura entre el PP i l’extrema dreta de Vox).