Tal dia com avui de l’any 1309, fa 716 anys, un estol de les galeres de Catalunya —comandat per l’almirall Jaspert de Castellnou— prenia a l’assalt la fortalesa de Gibraltar i n'expulsava la població musulmana . Poc abans, el mateix estol català havia pres a l’assalt Ceuta. Fruit dels pactes subscrits amb anterioritat a l’inici de la guerra (1294), Castellnou va lliurar el domini de Gibraltar al general castellanolleonès Alonso Pérez de Guzmán, i Ceuta a un cabdill àrab que s’havia declarat vassall de la monarquia castellanolleonesa . No obstant això, el 1333, els benimerins (els antics marroquins) van recuperar el domini de la plaça. L’objectiu dels catalans era obrir l’estret de Gibraltar a la navegació de les naus mercants catalanes . L’estret havia estat tancat al trànsit naval de les potències cristianes europees durant sis segles , des que l’any 711 s’havia iniciat l’ocupació àrab de la península Ibèrica. Però a finals del segle XIII, el comerç entre el quadrant nord-oriental atlàntic (Lliga Hanseàtica, Anglaterra, Flandes) i les potències comercials mediterrànies s’havia intensificat, i els grans comerciants de Barcelona, Gènova, Venècia, Marsella, Florència, Palma o València, per abaratir costos, van ambicionar cobrir per mar un trajecte que fins llavors es feia per terra . Les fonts revelen que, a finals del segle XIII, algunes naus procedents de Barcelona i de Palma havien travessat l’estret desafiant grans perills (a més de la presència de l’armada benimerina, estava infestat de pirateria musulmana ). Però l’increment de negoci amb el nord d’Europa i l’ambició d’arribar a les fonts de proveïment d’or, esclaus i espècies, al golf de Guinea, va posar el focus de les classes mercantils mediterrànies en l’estret de Gibraltar , i la cancelleria de Barcelona va activar els seus recursos militars per afavorir la iniciativa de negoci dels qui, en aquell moment, eren els millors aliats de l’estament reial.