"Els àpats exigus i d'una absurditat idiota, la fam, una fam autèntica i lancinant que ataca els nervis; els polls, aquestes bestioletes que, si poguéssim, anul·laríem en cinc minuts i contra les quals cal sostenir una lluita esgotadora i estèril. I el fred, aquest enemic nou que no havia conegut fins ara, que t'acorrala i que t'esmola els nervis", escriu Pere Vives (Barcelona, 1910 - Mauthausen, 1941) al poeta Agustí Bartra el 14 de desembre del 1939. Poc més d'un mes després, el 27 de gener del 1940, li va enviar l'última. A la seva família n'hi faria arribar una última, des d'un camp de presoners, el 22 de juny del 1941. Després va arribar un llarg silenci, perquè fins després de la Segona Guerra Mundial, la mare de Vives no va saber que el seu fill havia mort l'octubre del 1941 a Mauthausen, on l'havien deportat dos mesos abans. Des del camp de concentració no va enviar mai cap carta, i l'únic testimoni sobre com va morir és el que va deixar el seu company Joaquim Amat-Piniella a KL Reich: li havien donat una injecció de benzina.