La primera llei que el Parlament va aprovar el 1980, amb l'autogovern recuperat, va ser per declarar l'11 de setembre "festa nacional de Catalunya". Aquella decisió va rebre el suport unànime de la cambra catalana, també de la conservadora UCD, i des de llavors ni Aliança Popular ni el Partit Popular, després de la seva refundació, no van qüestionar mai que la Diada fos per commemorar la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques en la Guerra de Successió, que va comportar la pèrdua de les lleis, llibertats i institucions pròpies, amb una assimilació a les de Castella, a més de la seva llengua i costums. Tot es va trencar dos anys abans del Procés, quan el 2010 ja es veia un ambient reivindicatiu que els populars no creien que fos "de tots els catalans". Tres anys després, el PP es va apartar dels actes de la Generalitat. Aquest any s'ha ratificat en una autoexclusió que fa més d'una dècada que dura i que, segons ha explicat el partit aquest divendres, durarà en tota l'era Salvador Illa, almenys mentre continuïn les seves aliances amb independentistes. D'aquesta manera, els populars se situen al costat de Vox en un aïllament en què fins fa pocs anys també se situava Ciutadans.