L’època en què transcorre l’acció de Polonesa , el retorn a la ficció novel·lística de Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) després de quatre llibres molt notables centrats en la memòria personal, familiar i comunitària, és determinant. Som a gener del 1992, en ple procés de descomposició de la Unió Soviètica, un generador d’incerteses, especulacions i desordres geopolítics a tots els nivells. Som, a més, a Varsòvia, la capital de la sempre castigada Polònia, un espai de frontera –més incertesa, més especulacions, més desordre– entre el bloc capitalista i el bloc soviètic. Per acabar d’embolicar la troca, hi som seguint les passes d’un espia israelià vidu i ja jubilat que ha sigut reactivat per dur a terme una última missió: participar en una operació de compravenda de no se sap ben bé quin material bèl·lic entre no se sap ben bé quins venedors (antics agents del KGB?) i quins compradors.