L’ex-presidenta del Tribunal Suprem del Nepal , Sushila Karki, ha estat designada com a primera ministra interina del país, esdevenint la primera dona a ocupar aquest càrrec. La seva arribada al poder ha estat possible gràcies al suport del moviment juvenil conegut com a “Generació Z”, que va forçar la caiguda de l’anterior Executiu en menys de 24 hores. Amb 73 anys, Karki assumeix el lideratge d’un país immers en una crisi política profunda i amb una ciutadania cada cop més crítica amb la classe dirigent . Tot i no formar part del Parlament —condició habitual per accedir al càrrec segons la Constitució nepalesa—, l’excepcionalitat de la situació, la pressió social i un ampli consens polític han permès desbloquejar el seu nomenament. Nascuda al districte oriental de Morang, Karki té una llarga trajectòria vinculada al món del dret i la justícia . Es va formar en Dret a la Universitat Hindú de Benarés (Varanasi, Índia), on també va establir els seus primers contactes amb el Partit del Congrés Nepalès, de tendència socialdemòcrata. De retorn al Nepal, va exercir com a advocada i, posteriorment, va ser designada jutgessa ad hoc del Tribunal Suprem l’any 2009, per accedir de manera permanent al càrrec un any després. El 2016, va fer història en ser la primera dona a presidir el màxim òrgan judicial del país. Gestió polèmica? Durant la seva presidència, Karki es va fer notar per sentències d’alt impacte polític i social. Va condemnar per corrupció un ministre en exercici i va emetre una decisió clau que reconeixia a les dones nepaleses el dret de transmetre la nacionalitat als seus fills, un dret fins aleshores exclusiu dels homes. Aquestes actuacions la van convertir en una figura simbòlica per a sectors de la societat civil que reclamaven una justícia més equitativa i independent. Tot i això, la seva gestió també va estar envoltada de polèmica. El 2017, una moció de censura promoguda pel seu propi partit i pels comunistes maoistes va intentar destituir-la per una suposada ingerència en afers de l’Executiu. Finalment, el procés es va arxivar poc abans de la seva jubilació. Ara, Karki retorna a l’escena política en un moment convuls. La recent onada de protestes encapçalades per la Generació Z —un moviment juvenil descentralitzat, organitzat a través de xarxes socials i sense lideratges visibles— ha evidenciat el descontentament massiu amb la vella política. La violència dels últims dies ha deixat més de 50 morts i un miler de ferits, segons fonts locals. El simbolisme que representa Karki El simbolisme que representa Sushila Karki, una figura percebuda com a independent i justa, ha estat clau perquè diverses forces socials i polítiques hi veiessin l’opció més viable per encapçalar una transició. Tot i la seva edat, encarna, paradoxalment, l’esperança de milers de joves que demanen un nou rumb per al Nepal. Amb aquest nomenament, el país inicia una etapa d’incertesa però també d’expectativa: Karki té ara la responsabilitat d’impulsar reformes, restaurar la confiança ciutadana i, sobretot, garantir que la veu del carrer es tradueixi en canvis reals dins les institucions. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!