Una vegada més, un futbolista que no estava en condicions de jugar amb la selecció espanyola ha tornat lesionat a la disciplina del seu club. En aquest cas, i no és la primera vegada, el Futbol Club Barcelona . No es tracta d'un jugador menys, encara que en aquest cas rai, sinó d'un futbolista imprescindible per poder accedir a triomfs i títols com és Lamine Yamal . La lesió —veurem per quants partits— i la irresponsabilitat de la selecció espanyola de futbol en la cura del jugador, que ja va acudir amb dolors i malgrat això va jugar amb analgèsics, planteja un debat urgent: no haurien de ser els clubs, com a propietaris dels jugadors , els que decideixin si estan o no en condicions de jugar? L'entrenador del Barça, Hansi Flick , ha estat contundent aquest dissabte en plantejar la irresponsabilitat del staff de la selecció espanyola, tant del seu entrenador, Luis de la Fuente , com del seu equip global, en el qual també hi ha els metges i els fisioterapeutes: "Lamine Yamal no estarà disponible. Va marxar amb la selecció amb dolor i no va entrenar . Li van donar analgèsics per jugar. Tenien com a mínim tres gols d'avantatge en cada partit i va jugar 73 minuts i 79, i entre els partits no va poder entrenar. Això no és cuidar el jugador . Estic molt trist amb això". No haurien de ser els clubs, com a propietaris dels jugadors, els que decideixin si estan o no en condicions de jugar? En el record no tan llunyà està la greu lesió de Gavi , que va patir una ruptura completa del lligament creuat anterior del seu genoll dret i una lesió associada al menisc lateral el 2023 durant un partit entre Espanya i Geòrgia que l'ha mantingut fora del terreny de joc durant més d'un any . Ara torna a estar de baixa d'aquella antiga lesió. Ja llavors el Barça va posar el crit al cel, ja que no era necessari forçar el jugador, que acumulava molts minuts , i Espanya estava classificada per a l'Eurocopa. Només dos jugadors de l'equip van repetir l'onze inicial i un era Gavi. La resposta del seleccionador a les crítiques del Barça van ser enormement irresponsables : els bons jugadors sempre hi són. L'esport d'alta competició ha canviat molt i encara que no hi ha una gran diferència en el nombre de partits, al voltant de 60 per temporada en els grans clubs, l'exigència és molt més alta , sobretot en la part física. A això s'uneix que els futbolistes, també en altres disciplines esportives, són cada vegada més joves. Carlos Alcaraz va ser el número u de l'ATP, creada en 1973, amb 19 anys i quatre mesos; aquesta setmana ha debutat amb el Barça de bàsquet Mohamed Dabone , un jugador del planter amb 13 anys, 10 mesos i 22 dies que han pujat al primer equip. Al primer equip de futbol hi ha vuit jugadors menors de 20 anys i uns altres sis per sota dels 23. És obvi que les lesions afecten de diferent manera respecte a un veterà, ja que són esportistes encara en formació i necessiten rebaixar el sobreentrenament i una recuperació adequada per evitar les lesions musculars i articulars amb la consegüent sobrecàrrega. És allà on els clubs tenen molta més informació dels seus jugadors i la seva opinió ha de ser decisiva . Perquè l'opinió del jugador a aquesta edat és de jugar sempre i això no pot ser si no es volen destrossar carreres . Aquí, la posició del club ha de ser d'una gran intransigència . Molt més si a l'altre costat hi ha tanta frivolitat.