Reprenem el test de llengua amb ganes, i ho fem amb una qüestió que, com era d'esperar, genera molts dubtes a l’hora de parlar i escriure el català. Ens referim a la confusió entre els termes mig , mitjà i medi , que en castellà es diuen tots igual: medio . I, per complicar-ho encara més, podríem sumar a la festa també mitja i mitjana (en castellà, media en tots dos casos). Tot plegat, un embolic! Per exemple, què diries? A mig termini o a mitjà termini ? Medi de comunicació o mitjà de comunicació ? Classe mitja o classe mitjana ? Mitjà terrestre o medi terrestre ? Fer la mitja o fer la mitjana ? Si tanta pregunta t'està fent ballar el cap, no et preocupis , que tot seguit t’expliquem d'una manera clara i resumida què cal fer servir en cada cas. A veure si ho interioritzem i esvaïm els dubtes per sempre! MIG (adjectiu) significa la meitat d’un tot . Exemples: mig pastís , mig quilòmetre , mitja jornada , mitja taronja ... Fixa’t que va sempre davant del nom. MITJÀ (adjectiu) és el que està al mig de dos extrems . Exemples: punt mitjà (i no mig ), salari mitjà (i no mig ), temperatura mitjana (i no mitja ), espectador mitjà (i no mig )... Sol anar darrere del nom. Un MITJÀ (substantiu) és un instrument (és a dir, allò que serveix per arribar a un fi). Exemples: mitjà de subsistència , mitjà de transport , mitjans de producció ... El MEDI (substantiu), en canvi, és l' entorn (és a dir, allò que envolta els éssers vius). Exemples: medi ambient , medi aquàtic , medi social ... I finalment, la MITJANA (substantiu) és el mateix que la mitjana aritmètica (és a dir, el resultat de sumar una sèrie de xifres i dividir-ho pel nombre de sumands). Exemples: mitjana d’edat , mitjana de fills , de mitjana ... NO són correctes amb aquest sentit ni * mitja ni * promig (paraula inexistent en català). Com ho veus? T'ha quedat prou clar per treure un 10 en el test d'avui? Descobrim-ho tot seguit... Posa't a prova! Aquí pots fer tots els tests de llengua d' ElNacional.cat