Des que Pedro Sánchez va aixecar el seu particular mur contra la ultradreta i va deixar el Partit Popular condemnat a dependre d’Abascal, Vox ha duplicat les seves expectatives de vot a Espanya i ha materialitzat aquest creixement en la primera oportunitat que ha tingut, a Extremadura. Aquest mur no ha funcionat com a antídot al creixement d’un espai polític conformat per una amalgama de llepaciris i bagassers, nostàlgics del franquisme, enemics del moviment progre avui anomenat woke i, de manera molt determinant, els damnificats de l’enfonsament de la classe mitjana, especialment a les zones rurals, que busquen el govern d’això que Harari anomena "els homes forts". Mentre no es determini la naturalesa del fenomen, no es pot aturar amb eficiència. L’apaivagament del PP tampoc està donant resultat, ja que, tot i que no ha cedit davant Vox en temes fonamentals, és cert que el relat del que està a la dreta del PSOE cada dia traspua aroma ultra. Seguir leyendo... .