Encara bo que ens queda Portugal. Els nostres veïns de l’ala oest de la Península han triat apagada com la seva paraula de l’any 2025: quina enveja. Han passat tantes coses, i cap de bona, per aquests verals des que a l’abril bona part d’Espanya i Portugal es quedés sense subministrament elèctric durant moltes hores que pocs recordaran aquell esdeveniment "històric" avui dia. Ens hem menjat totes les llaunes de conserva que volíem aplegar per si deixaven de funcionar cuines i microones, ens hem gastat els diners en efectiu que vam ficar en una guardiola per si la targeta de crèdit es convertia de nou en un plàstic inservible, hem posat les piles de les llanternes d’emergència en els guarniments nadalencs del balcó. I sobretot, ja no ens preguntem qui va tenir la culpa d’aquella jornada apocalíptica de ciutats sense semàfors ni trens, de contribuents atrapats en ascensors, fàbriques aturades i neveres descongelant-se amb milers de preciosos tàpers fent-se malbé a dins. Els directius de les xarxes, de les companyies subministradores, de les renovables i etcètera van intercanviant-se pernils de gla aquestes dates entranyables, contents que el focus ja ni els fregui. Al cap i a la fi allò va ser un incident de la mida d’un fusible fos. Molt per contra, els portuguesos mantenen viu el record de l’apagada apagão, en la seva llengua, gravant en pedra el terme, de manera que potser ells sí que aconseguiran que el seu Govern treballi per alliberar-los d’un segon tall de llum massiu el 2026. El nostre està ocupat bregant amb Cerdans, Koldos, Leyres, Ábalos i Pacosalazars, que és una lluita contra la foscor molt diferent. Seguir leyendo... .