Tal dia com avui de l’any 1939, fa 87 anys, i en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i de l’ocupació franquista de Catalunya (1938-39), l’estat francès, presidit pel conservador Albert Lebrun, i el seu govern, dirigit pel centrista Édouard Daladier, autoritzaven les tropes del general rebel espanyol Garcia Valiño a transitar per la carretera departamental francesa D-68, que unia les viles de Puigcerdà i de Llívia (Baixa Cerdanya) i que discorria sobre una part de la comarca nord-catalana de l’Alta Cerdanya. L’objectiu de l’exèrcit rebel de Garcia Valiño era l’ ocupació de l’enclavament de Llívia, aïllat dins de territori d’administració francesa d'ençà del Tractat dels Pirineus (1659/60). El dia abans (10 de febrer del 1939), les tropes rebels de Garcia Valiño havien ocupat Puigcerdà i havien tancat els passos fronterers de la Cerdanya, fet que impedia l’èxode de l’exili republicà per aquella zona . No obstant això, els passos fronterers del sector oriental del Pirineu català continuarien accessibles. El 5 de febrer del 1939, el president Companys i el lehendakari Aguirre —acompanyats pels seus respectius governs i protegits per una companyia de Mossos d’Esquadra—, havien passat a França, cap a l’exili, a través d’un camí que unia la Vajol (Alt Empordà) i les Illes (Vallespir). Fins al 9 de febrer, es produiria un degoteig de refugiats per la Jonquera (Alt Empordà), i fins al 12 de febrer, per Molló (Ripollès). Després de la derrota republicana a la batalla de l'Ebre (novembre, 1938), l’alt comandament rebel havia prioritzat l’ocupació de Catalunya a la del País Valencià, Múrcia, la Manxa o Andalusia occidental (els altres territoris republicans que encara no havien estat ocupats), perquè el seu objectiu era tancar la frontera i aïllar la zona republicana de l’exterior (el País Basc, Navarra i l'Aragó ja havien estat ocupats i els seus passos fronterers, tancats). D’aquesta manera, pretenien impedir totalment la provisió d’ajut humanitari per a la població civil o la recepció d’armament per a l’exèrcit . Tot i això, aquest aïllament no seria completat fins al 12 de febrer del 1939, amb l’ocupació de Molló (Ripollès), el darrer poble lliure de Catalunya.