Tots els indicadors que, en teoria almenys, haurien d’alimentar el vot de l’esquerra hi són. Precarietat laboral, encariment de la vivenda, desigualtat creixent, crisi climàtica, sensació de pèrdua de control sobre la pròpia vida. Si un llegís manuals de ciència política del segle XX, conclouria que aquest és un escenari ideal per a l’auge de les forces progressistes. I, no obstant, les enquestes i les eleccions en curs ens mostren una esquerra estancada o en retrocés. Seguir leyendo... .