Les manifestacions de dissabte van tenir un rerefons amarg molt marcat. No era només l’empipament acumulat, sinó força més: s’hi palpaven la desesperança i la resignació. Els qui van marxar rere les pancartes i els eslògans, la immensa majoria, sabien saben que les expressions de descontentament i d’aspre enuig no solucionaran res. Al contrari, són conscients, com ho és qualsevol ciutadà, que la fallida ferroviària s’allargarà molt de temps, anys, dècades, abans que realment se’n noti la millora, si és que s’acaba notant. Com també han estat anys i dècades de retards i mal servei els que han precedit la calamitat que s’ha desencadenat després dels tràgics accidents d’Adamuz (Còrdova) i Gelida. Seguir leyendo... .