Divendres s’inauguraren els Jocs Olímpics d’hivern de Milà-Cortina 2026, un exemple més de l’economia Rothko. Rothko? Sí, Rothko, Mark Rothko, aquell espavilat pintor letó que triomfà en el màrqueting. La seva qualitat pictòrica és manté discutida, però si omples amb un sol color, màxim dos, un gran llenç, el titules ‘Vermell-1’ o ‘Blau-tres’ i n’aconsegueixes vint o trenta milions de dòlars ets sense dubte un geni del màrqueting. Com passa amb els Jocs Olímpics, i més els d’hivern: qualsevol esdeveniment que interessàs a una minoria d’esportistes que només sobreviuen en instal·lacions mantingudes amb ingents quantitats de diners públics, i que s’anunciàs amb la promesa de consumir ‘només’ 1.360 milions d’euros i de no emprar ni un sol euro públic, i que en el moment d’inaugurar-se ja n’hagués gastat 5.400 milions, acabaria amb els responsables a la presó i l’esdeveniment cancel·lat, per descomptat. Però aquest no, perquè si afegeixes l’adjectiu ‘olímpic’ a la festeta tot són flors i violes i ningú gosarà criticar-te. És l’economia Rothko, amic!