Els carteristes d’un temps

La crònica negra se’n fa sovint eco, de la notícia: Un grup d’adolescents han agredit un jove per quedar-se’n el mòbil. O d’aquesta altra: assaltat amb violència un turista amb la intenció de robar-li el Rolex. Als uns i als altres, la justícia els hauria d’imposar una pena addicional. Per ceballots. Res a veure amb els carteristes d’ofici, amb orgull gremial. Temps enrere (o molt enrere, ai las!) vaig conèixer un tal Francisco. Em treia una grapada d’anys, jo fregava l’adolescència. Era funcionari, vivia sol.