De l’habitació al carrer i d’allí a la galeria. El Big Bang matèric d’Antoni Tàpies, el moment en què va passar de prometedor artista de l’escena barcelonina a figura d’abast internacional, capturat en temps gairebé real en quatre moviments. Quatre exposicions i metes volants en la carrera de l’artista barceloní. Octubre del 1950, maig del 1954, gener del 1956 i febrer del 1960. "Es configura llavors la manera de veure Tàpies, però no són les obres l’únic que determina com mira el públic", avança el cap de col·leccions del Museu Tàpies, Pablo Allepuz, a propòsit dels quatre punts cardinals que articulen l’exposició El moviment perpetu del mur. "Sortim de l’interior de Tàpies per anar a l’exterior, just quan comença a viatjar a Nova York, París i Venècia, i les seves obres veuen la llum de manera individual. Abandona la figuració i s’endinsa en les matèries", diu la directora del museu, Imma Prieto. Com a música de fons, la idea que la percepció d’una mateixa obra pot canviar de manera radical segons la manera d’exposar-la. Seguir leyendo... .