La nova regulació de l'habitatge aprovada pel Parlament de Catalunya, lluny de solucionar els problemes d'accés, ha provocat una caiguda dràstica de l'oferta de pisos de lloguer. Així ho ha alertat el notari José Manuel Villafranca en una entrevista radiofònica. En declaracions al programa 'Herrera a COPE Lleida' amb Ricard Alvarez, Villafranca ha assegurat que s'ha produït una contracció immediata de l'oferta i un transvasament cap a altres modalitats no regulades. Segons el notari, una de les primeres conseqüències de declarar 140 municipis catalans com a zones de mercat residencial tensionat (ZMRT) ha estat una disminució del 24% en l'oferta de lloguer per a habitatge permanent. Aquesta mesura, que buscava contenir les rendes, ha fet que molts propietaris retirin els seus immobles del mercat tradicional. Villafranca ha explicat que el mercat s'ha desplaçat cap a alternatives no subjectes al règim de contenció de rendes, com el lloguer de temporada o el lloguer d'habitacions. "A Barcelona, un 30% de l'habitatge ja es destina a un ús diferent del de residència permanent", ha afirmat, qualificant la situació com la "crònica d'una mort anunciada". Davant d'aquesta situació, l'administració ha reaccionat introduint mesures addicionals. Entre elles, segons ha detallat Villafranca, destaquen els drets d'adquisició preferent que es reserva la Generalitat, l'aplicació de la contenció de rendes també al lloguer de temporada i l'establiment d'un règim sancionador molt sever. Les multes per incomplir la normativa són elevades, amb sancions mínimes de 3.000 euros que poden arribar als 900.000 euros en els casos més greus, com el frau en el tipus de contracte d'arrendament o superar en més d'un 30% la renda màxima permesa. Per a Villafranca, el problema de fons és que no es construeixen habitatges perquè "ha de ser negoci". La manca d'habitatge assequible es deu al fet que els qui el necessiten, com els joves, els immigrants o els divorciats, no guanyen prou per comprar-lo. Alhora, invertir en pisos per llogar ha deixat de ser atractiu. El notari ha comparat la inversió en habitatge amb altres actius com les accions, els lingots d'or o els bitcoins, assenyalant els desavantatges del primer: "Te la poden ocupar, te la poden expropiar i té impostos recurrents com l'IBI". Aquesta situació, adverteix, desincentiva una inversió clau per a l'economia local. Aquesta complexitat normativa, segons l'expert, genera una enorme incertesa jurídica. El notari ha lamentat que actualment una simple compravenda requereix una anàlisi exhaustiva per verificar si l'immoble està subjecte a drets de retracte per part de l'administració. Villafranca ha conclòs que el problema sorgeix de la manca de construcció d'habitatge social per part de l'administració, una mancança que ara intenta solucionar amb mesures que, a la pràctica, no funcionen i col·lisionen amb drets fonamentals com el dret de propietat.