Diego Simeone, de negre enterramorts, va fer xixines el Barça de Flick en una d’aquelles nits que perduren en la memòria. No tant pel trofeu que es pot escórrer per l’embornal, una copa de la qual els blaugrana són vigents campions i a la qual encara queda el segon capítol de les semifinals, com pel simbolisme i les conseqüències emocionals. Perquè Simeone necessitava un triomf que servís per explicar a què es deu tanta mitomania amb una figura sens fi. I perquè Flick, sense un far com Pedri per confiar l’ordre i un agitador com Raphinha per responsabilitzar de les ajudes, va veure com l’Atlètic trinxava el seu ideari amb quatre gols en un sol acte. Seguir leyendo... .