No fa falta ser un fonamentalista ecologista per acceptar que la meteorologia guanya cada dia capacitat d’alterar la vida quotidiana dels països. Sempre ho ha fet, però l’actual model socioeconòmic multiplica l’impacte d’aquests fenòmens, siguin o no provocats pel canvi climàtic. Davant aquesta realitat, és lògic que les administracions multipliquin els protocols de prevenció que evitin que els temporals no només alterin el funcionament normal dels serveis sinó que costin vides. Més encara, quan avui els ciutadans tenen molta menys cultura meteorològica que la que tenen les persones que viuen, per exemple, en nuclis rurals. Possiblement, a Espanya el que va passar en la dana de València ha elevat el nivell d’exigència de les administracions perquè alertin de la gravetat dels perills amb prou temps perquè ningú comprometi la seva seguretat. Al Govern de Salvador Illa, per exemple, no li ha tremolat el pols a llançar alertes de limitació de la mobilitat i de restricció d’algunes activitats des que dirigeix la Generalitat, que té competències plenes en matèria de protecció civil i de seguretat. Aquest dimecres va llançar una alerta per limitar la mobilitat i va suspendre les activitats escolars, esportives i sanitàries no urgents. Ho va fer per una previsió de vent, inèdita fins al moment, que es va confirmar en la part del territori català on viu més gent i va arribar a pics de gairebé 200 quilòmetres per hora. La jornada es va saldar amb 86 ferits i molts desperfectes a la via pública i en alguns edificis. Tant per la intensitat del fenomen com per la menor gravetat de les lesions, podem concloure que l’alerta va estar justificada. Però és bo també extreure lliçons com les que es van extreure fa uns mesos, quan es va ampliar el nombre de nivells d’alerta. Seguir leyendo... .