El Jutjat d’Instrucció número 5 de Mataró ha dictat el sobreseïment provisional de la causa oberta per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental en diversos processos de selecció i provisió de llocs de treball de l’Ajuntament de Mataró. La interlocutòria, amb data 21 de gener, conclou que els fets denunciats no tenen rellevància penal i que no constitueixen cap delicte. Així ho ha anunciat aquest divendres el consistori mataroní, en una roda de premsa amb l’alcalde, David Bote (PSC), el regidor de Bon Govern, Miquel Àngel Vadell, i l’advocat Carles Monguilod, que ha fet seguiment jurídic del cas en nom de la institució. David Bote ha admès que aquest ha estat “un dels temes que més ens ha preocupat en els darrers temps i que ha tingut un impacte molt gran”, i ha insistit que “la versió de l’Ajuntament sempre ha estat que es tractava d’un conflicte laboral i res més que això: ni delicte, ni corrupció, ni contractació a dit; cap indici pena l”. El procediment ara arxivat té l’origen en les denúncies presentades a finals de l’any 2023 per una extreballadora municipal que havia alertat de possibles contractacions irregulars a l’Ajuntament i que es va adreçar a l’Oficina Antifrau de Catalunya. Arran d’aquesta comunicació, la Fiscalia de Mataró va presentar una querella criminal. L’exempleada, arquitecta municipal, va denunciar una desena de casos de contractació per via excepcional sense concurs previ. Segons la seva versió, aquests procediments s’haurien tramitat com a contractes d’emergència sense acreditar-ne la urgència; és a dir, que haurien estat contractacions a dit. Tres d’aquestes persones, a més d’un càrrec directiu, haurien estat contractades per elaborar l’Atles Urbanístic (una eina per facilitar el planejament urbanístic de la ciutat).  Aquesta mateixa treballadora hauria estat destituïda pel consistori com a represàlia per haver denunciat els fets, segons la seva versió, tot i la seva condició de protegida per Antifrau com a declarant d’un presumpte cas de corrupció; un extrem que l’Ajuntament sempre ha negat , assegurant que no va obtenir la plaça de funcionària en el procés corresponent. Arxivament del cas de prevaricació La causa s’ha seguit contra deu treballadors i extreballadors municipals per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental . Després de practicar diligències i prendre declaració a totes les parts, la jutgessa ha acordat el sobreseïment provisional en entendre que els fets denunciats no constitueixen delicte . L’advocat Carles Monguilod ha remarcat que el procés “ha estat exhaustiu” , amb una gran càrrega documental i testimonial, i ha destacat que la jutgessa ha conclòs “de manera molt contundent que no hi ha cap indici delictiu”. “En fase d’instrucció, si hi hagués hagut el mínim indici, la causa hauria hagut de seguir endavant, però no ha estat el cas”, ha afirmat. “Res pot fer dubtar mínimament que el comportament dels treballadors encausats va ser impecable”, ha afegit. Informes previs i comissió d’investigació Des del principi del cas, el govern municipal ha defensat que no existia cap pràctica delictiva vinculada a les contractacions i ha sostingut que tot plegat s’emmarcava en un conflicte laboral amb l’extreballadora, que no va obtenir plaça en un procés d’estabilització de personal després d’anys com a funcionària interina. Abans que el jutjat s’hagi pronunciat, l’Ajuntament ja havia encarregat un informe a la Diputació de Barcelona sobre la legalitat dels processos qüestionats. Segons el consistori, aquest informe concloïa que els procediments s’ajustaven al marc legal vigent i no hi apreciava irregularitats. A més, l’alcalde va ordenar la creació d’una comissió informativa especial amb participació de tots els grups municipals, constituïda el desembre de 2023, per analitzar la política de Recursos Humans i els processos denunciats. Les conclusions aprovades al Ple —amb l’única excepció del vot contrari de Vox— van indicar que no s’havien produït irregularitats de caràcter penal. D'esquerra a dreta, el regidor Miquel Àngel Vadell, l'alcalde David Bote i l'advocat Carles Monguilod / Foto: Vern Bueno En paral·lel, l’Ajuntament va decidir personar-se en les causes penals com a responsable civil subsidiari, amb l’objectiu —segons va explicar en el seu moment— de tenir accés a la informació judicial i poder “actuar en conseqüència” si es demostrava alguna irregularitat. El consistori va reiterar llavors que, amb la informació de què disposava, no tenia motius per concloure que s’hagués actuat al marge de la llei. La denúncia de Vox també queda en paper mullat El govern local considera que les acusacions han provocat un “greuge reputacional” tant per a la institució com per a les persones investigades . “Es van fer acusacions greus que avui queda provat que no tenien cap mena de fonament ”, ha afirmat David Bote, referint-se sense mencionar-los directament a Vox, tercera força al consistori, que va presentar una denúncia davant la Fiscalia Provincial per possible prevaricació administrativa i va convertir aquest afer en un dels eixos centrals del seu discurs contra el govern municipal. Segons l’alcalde, la formació ultra “va criminalitzar i perseguir l’Ajuntament sense cap prova, anteposant els seus interessos partidistes als de la institució i als dels treballadors municipals”.“Són experts en la desinformació i la mentida, en destruir valors en lloc d’aportar solucions”, ha afegit. En la mateixa línia, el regidor Miquel Àngel Vadell ha acusat Vox d’haver volgut “generar alarma social i pública per treure rèdit polític”, repartint butlletins per la ciutat parlant de corrupció. “Finalment, no es van personar a la causa penal, mentint de nou. Mentir en aquesta ciutat no funciona”, ha afirmat. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!