En plena emergència climàtica, les decisions sobre l’arbrat urbà no són mai neutres. Defineixen el confort tèrmic, el consum d’aigua, la resiliència de la ciutat i, també, la seua identitat. Per això, la substitució de palmeres per plàtans al carrer Pere Joan Perpinyà i en altres espais d’Elx, així com la marginació sistemàtica de la palmera en les recents remodelacions urbanes, no pot considerar-se una qüestió menor: és una decisió errònia des dels punts de vista ambiental, cultural i paisatgístic. Encara més preocupant és que s’haja justificat amb arguments parcials que no resisteixen una anàlisi cientificotècnica mínimament rigorosa.