El blíster, aquest objecte petit de plàstic i alumini on els ansiolítics esperen el seu torn per salvar-te la vida, és una de les invencions més discretes i alhora més influents del segle XX. Abans de la seva arribada, les píndoles vivien en flascons o tubs col·lectius, com hostes anònims en una pensió: es barrejaven, es fregaven, es contaminaven amb l’aire i amb els dits. El blíster va canviar aquesta lògica. Va aïllar cada dosi, la va convertir en una unitat narrativa: una pastilla, un dia, un gest. Seguir leyendo... .