Inquilins vs. propietaris

El ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir una mesura que pot ser la primera pedra del canvi social que més gent reclama. Es va decretar que a partir d’ara "tots els pisos de la ciutat seran d’ús residencial i permanent", el primer pas indispensable per regular i limitar per fi els lloguers vacacionals d’estades curtes i d’habitacions. Falta ratificar-lo per la Generalitat i falta que, en un segon ple, es concretin les regulacions corresponents i es proposin les multes concretes en cas que els propietaris no obeeixin. Però és un primer pas sense marxa enrere per avançar en la direcció ferma d’intervenir dràsticament l’embogit mercat de lloguer a Barcelona, causa de múltiples sofriments i desigualtats. No és cap casualitat que a favor de la mesura hi hagin votat les tres forces d’esquerra i en contra hi hagin votat les tres de dretes (PP, Junts i Vox). En l’era del postprocés, Esquerra és cada vegada més d’esquerres i Junts cada vegada més de dretes, sabedors que el carril independentista és ara mateix molt estret i no ofereix massa crítica suficient. El resultat és que en la política barcelonina, catalana i fins i tot espanyola, en els assumptes socials, especialment el de la vivenda, s’estan configurant dos tripartits molt marcats, el de l’esquerra (PSC, Esquerra i Comuns) i el de la dreta (Junts, PP i Vox). Són dos blocs diàfans: el que defensa els arrendataris i el que defensa els llogaters. Uns parlen d’abaixar i limitar preus, els altres parlen del mercat lliure. Uns parlen del dret bàsic a tenir una vivenda, els altres parlen dels drets dels propietaris. Uns parlen de la vulnerabilitat dels que lloguen pisos, els altres diuen que "hi ha propietaris més vulnerables que els seus llogaters", com ha dit Jordi Turull aquesta setmana. Seguir leyendo... .

Go to News Site