Història del fracàs per governar els aeroports catalans

Per més que el president d' Aena sigui un català, Maurici Lucena , i no sigui precisament nou al càrrec —ho és des de juliol del 2018—, la història de la companyia espanyola que gestiona els aeroports catalans és, sobretot, la d' actuar com un frontó davant dels interessos dels grans partits del país. El recent acord assolit entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez , i el lehendakari Imanol Pradales per al traspàs de la competència de cogestió aeroportuària a Euskadi dels tres aeròdroms bascos, Bilbao , Vitòria i Sant Sebastià , convida a formular-nos una pregunta: què passa amb El Prat? Per què no avancem? Des de Catalunya cal alegrar-se d'aquest avanç, ja que, al final, acaba emplaçant el Govern i els partits parlamentaris que li donen suport. L'acord català encara s'ha de concretar i el que se sap és que s'està treballant en una governança compartida , una definició prou ambigua per desconfiar. A la pràctica, ja se sap què acaben sent les governances compartides: continuen decidint els mateixos, i els nous —és a dir, els catalans— tenim dret a donar la nostra opinió , ja que som presents a les taules en què ells acaben decidint. Hi ha una dada que, quan es parla de competències , mai no es pot oblidar: a data de març de 2026, l' Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat és el més rendible per a Aena , tot i que l' Adolfo Suárez Madrid-Barajas el supera en volum total d'ingressos i trànsit. Històricament, El Prat ha arribat a generar més del 50 % del benefici abans d'impostos de tota la xarxa d'Aena a Espanya, cosa que explica que, tot i que el president d'Aena sigui un català i militant del PSC , dos més dos no acabin sent quatre. Cas diferent és el dels aeroports bascos , que presenten un nivell de rendibilitat diferent amb un escenari mixt , on Bilbao és el motor financer, mentre que Vitòria i Sant Sebastià depenen del model de xarxa d'Aena per a la seva sostenibilitat. A data de març de 2026, l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat és el més rendible per a Aena, tot i que l'Adolfo Suárez Madrid-Barajas el supera en volum total d'ingressos i trànsit El recent fracàs dels pressupostos generals de la Generalitat que el president Salvador Illa va haver de retirar del Parlament ha donat pas a una nova negociació amb Esquerra Republicana per tal que els comptes catalans tornin a la Cambra el mes de juny . Fonts coneixedores assenyalen que la reclamació d' Oriol Junqueras de la transferència i la gestió del 100 % de l'IRPF, que va ser el que va acabar tombant-los, no és damunt la taula amb la contundència de fa deu dies. I s'estan buscant contrapartides alternatives que vindrien per transferències a Catalunya que ja té el País Basc, com les de la gestió de la Seguretat Social , inclosa la prestació per desocupació i prestacions contributives i assistencials i les oficines del SEPE. Seria un bon moment per fer el pas d'una gestió centralitzada exclusiva d'Aena a un model de governança compartida . Governança real, és clar.

Go to News Site