El piano com a taüt

El so va néixer dues vegades. La primera, com a mer fenomen físic; la segona, molt després, com a esdeveniment íntim, com a experiència personal. Durant milions d’anys, les ones van viatjar sense destinació, com cartes sense bústia. Rebotaven en superfícies que ni tan sols sabien que rebien cops. Era un món ple d’un estrèpit absent. Fins que, en algun punt remot de l’evolució, una membrana auditiva va tremolar davant la seva presència. I en aquell instant, el que era pura agitació es va convertir en avís. Seguir leyendo... .

Go to News Site