ElNacional.cat
Un dels avantatges que tenen els discursos, i molt més els que pronuncien personalitats mundials de la dimensió del papa Lleó XIV , és que tots, o la gran majoria, l'acaben assumint com a propi. Vaja, que es deu referir al del costat quan parla d'aquells que aviven el foc de la polarització o utilitza conceptes com la reconciliació. Lleó XIV és el tercer papa que visita Espanya, tot i que, en el seu cas, és el primer viatge, mentre que Joan Pau II ho va fer cinc vegades en el seu llarg pontificat de 27 anys i Benet XVI tres vegades més en vuit anys com a bisbe de Roma. Només el papa argentí Francesc no s'hi va desplaçar, per un cúmul de raons, des del fet que prioritzés altres viatges a països més petits o a altres continents, fins al distanciament evident amb aquells sectors de l'episcopat més conservadors i, per dir-ho de manera entenedora, menys pastors de l'església i molt més polítics. Amb aquests dos missatges, la polarització i la reconciliació, Lleó XIV va aterrar a Madrid , escala prèvia al viatge de 48 hores que el portarà a Catalunya , on visitarà Barcelona i l' abadia de Montserrat , que l'any passat va celebrar el seu mil·lenari i que, probablement, hauria format part d'un viatge llampec de Jorge Mario Bergoglio si el seu delicat estat de salut no ho hagués desaconsellat. De fet, quan es va començar a preparar la visita de Lleó XIV a la Sagrada Família , on celebrarà l'eucaristia a l'interior del temple i beneirà la torre de Jesús, i l'ascensió al santuari de Montserrat, el viatge contemplava un recorregut molt menor per Madrid i tampoc incloïa les Canàries . El pes de la Conferència Episcopal Espanyola i del govern espanyol va acabar desplaçant una part de l'eix de la visita a Madrid i equilibrant geogràficament el viatge . Robert Prevost no és ni conservador ni liberal i intenta obrir-se pas com una figura moderada i reforçar el seu reconegut paper de pont centrista Tot i que el Papa és una personalitat mundial i els que elaboren els seus discursos mesuren les seves paraules al màxim, el seu discurs és, per damunt de qualsevol altra cosa, un missatge als catòlics , com a màxima autoritat i líder espiritual suprem de l'Església catòlica. Robert Prevost , en aquest sentit, no és ni conservador ni liberal i intenta obrir-se pas com una figura moderada i reforçar el seu reconegut paper de pont centrista . Queda lluny del papa argentí tan estimat pels progressistes catòlics , però tampoc quedarà encasellat en les files de Joan Pau II o Benet XVI. Potser per això la prudència que empra fins avui, cosa, d'altra banda, perfectament normal atès que només fa 13 mesos que és al Vaticà i amb una edat, 70 anys, que li permet un ritme del temps sense precipitacions. Lleó XIV ha abordat a l'avió de Roma a Madrid la polèmica de la utilització del català en el seu viatge a Barcelona i Montserrat. I, diplomàticament, va assenyalar que, per ara, només sabia dir "bon dia ". Això no ha de ser un obstacle, ja que per a això serveixen els discursos escrits i la puntuació en les llengües que un no coneix. És possible que s'hagi assabentat de l' enuig que hi havia en sectors de l'església catalana i també de la personalitat de l'arquitecte Antoni Gaudí i la seva detenció per no voler renunciar a utilitzar el català. En les últimes hores s'ha assenyalat que el Papa emprarà el català , però quan es va desencadenar la polèmica, ja figurava que ho faria. El tema no és simplement l'ús, sinó la proporció i, sobretot, la benedicció de la torre de Jesús , que acabarà sent la imatge que més es projectarà al món. Si la fa en castellà, en català o en totes dues llengües.
Go to News Site