El Periódico
El dia que va saber que li havia caigut, gairebé com a mannà bíblic acabat d’enfornar, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Biel Mesquida va plorar i va riure i va tornar a plorar de pura felicitat perquè, va assegurar llavors, es va sentir molt estimat. "Jo escric per ser estimat", va apuntar. Com si hi hagués alternativa. Com si tingués una altra opció. Ahir, amb les muses del Palau de la Música cobrint-li l’esquena, Lluís Llach cantant-li Camí a Ítaca i Adrià Targa recitant, potser també esbudellant, els versos atòmics de Lluita de classes, Mesquida es va fer amor, sí, però també barricada i trinxera. Seguir leyendo... .
Go to News Site