El Periódico
El professorat català ha de recapacitar després que ahir reprengués la vaga i les mobilitzacions arran del rebuig del preacord amb el Govern amb, ara sí, els sindicats majoritaris (i sectorials). De vegades es pot tenir raó i perdre-la en la manera de defensar-la. L’acord, que s’aplicarà de totes maneres, està molt per sobre de les condicions pactades en altres convenis del sector públic. La Conselleria d’Educació ha anat fins al límit del possible sense que altres col·lectius, d’altres àmbits de govern, esclatessin per les concessions als mestres. Si els greuges eren enormes, els assoliments estan a la seva altura. I això van semblar reconèixer els sindicats majoritaris i sectorials (Ustec i Professors de Secundària) unes setmanes després que els sindicats de classe arribessin a un acord amb la conselleria. Però els seus representats els han passat per sobre. ¿Per què? ¿Per què ja no els representen?, com pensen alguns. ¿Perquè els van generar unes expectatives que són impossibles de complir, fins i tot fent un esforç pressupostari com el que s’ha fet? ¿Perquè les organitzacions sindicals s’han apropiat d’un malestar que no és laboral sinó professional i que no hi ha plataforma reivindicativa que sigui capaç d’apaivagar-lo? Aquesta reflexió s’ha de posar a sobre de la taula, especialment per part dels sindicats sectorials. Seguir leyendo... .
Go to News Site
