ElNacional.cat

Els psicòlegs avisen: alguns jubilats no troben a faltar la feina, sinó que els demanin opinió

Moltes persones creuen que el gran buit de la jubilació apareix perquè es deixa de treballar. No obstant això, els psicòlegs expliquen que no sempre es troba a faltar la feina en si. En molts casos, el que més costa perdre és la sensació d'utilitat, de criteri i de reconeixement. És a dir, que algú pregunti, escolti i tingui en compte l'opinió de qui durant anys va prendre decisions , va resoldre problemes o va ser una referència per als altres. I és que la feina no només dona un sou . També dona un lloc dins del món. Marca horaris, relacions, responsabilitats i una identitat . Quan una persona es jubila, pot deixar enrere tasques que fins i tot li resultaven pesades, però també perd una part important del seu paper social. Ja no el consulten igual, ja no participa en certes decisions i pot sentir que la seva experiència ha deixat d'importar. No és nostàlgia, és pèrdua de reconeixement La realitat és que molts jubilats no volen tornar a matinar, suportar pressió o complir una jornada laboral. El que troben a faltar és que algú els digui: "Tu què faries?". Aquesta pregunta, aparentment senzilla, té molt pes emocional. Significa que la seva opinió continua tenint valor. jubilados mayores cruce europa press D'aquesta manera, la jubilació pot generar una sensació d'invisibilitat . La família continua estimant aquesta persona, però potser ja no li consulta decisions importants. Els antics companys continuen amb les seves rutines i el món laboral avança sense ella. A poc a poc, pot aparèixer la idea que un ja no és necessari . Aquest sentiment es nota especialment en persones que han tingut càrrecs de responsabilitat, negocis propis, professions tècniques o feines on eren referència per a altres. Sentir-se útil continua sent clau Els psicòlegs recomanen no confondre descans amb desconnexió total . Jubilar-se no ha de significar desaparèixer de les converses ni deixar de participar. Mantenir un paper actiu en la família, en associacions, en activitats comunitàries o en projectes personals ajuda molt a conservar l'autoestima. També és important que l'entorn no tracti el jubilat com algú que només ha de descansar. Demanar-li opinió, escoltar la seva experiència i permetre-li decidir sobre la seva vida quotidiana és una forma de respecte. Així doncs, alguns jubilats no troben a faltar la feina , sinó el lloc que ocupaven gràcies a ella. No enyoren necessàriament l'oficina, la fàbrica o el negoci, sinó sentir-se escoltats. Perquè una jubilació feliç no depèn només de tenir temps lliure, sinó de continuar sentint que la pròpia veu compta.