Ultima Hora Mallorca
Al principi, l’home va posar nom a tots els animals. Quan el Gènesi i Bob Dylan ens ho conten, perceps que l’home és superior a la resta de la Creació. Posar noms i, potser encara més, llevar-ne, comporta un poder significatiu. Potser el nom no fa la cosa, però en forja la percepció. Mai no és innocent.Gràcies a tenir una mica d’autogovern, fa 40 anys poguérem establir, per llei, que l’única forma oficial dels topònims del país és la catalana; la que usava el poble, a despit de les prohibicions: els mallorquins no deien La Puebla a sa Pobla. El 97, també l’Estat aprovà que el nom de la província era Illes Balears. Només Illes Balears. En la reforma de l’Estatut de 1999, substituírem l’«Islas Baleares» de la versió castellana, s’acceptà per unanimitat. I així s’aprovà a Madrid. Me disculpin l’autoreferència, però també aleshores vaig proposar suprimir «Comunitat Autònoma» del títol de president (i del Butlletí Oficial), i s’aprovà; de llavors ençà, se’n diu «president de les Illes Balears». En aquella tramitació, només férem servir el nom «Eivissa».Però en l’Estatut de 2007, el vigent, reaparegué el nom d’«Ibiza». Això no obstant, en la iniciativa de reforma de la Constitució per dotar Formentera d’un senador, el nostre Parlament aprovà, per unanimitat (2018), fer servir per tot el nom d’Eivissa; però, ja al Congrés, Vox ha proposat que el nom de l’illa sigui «Ibiza». I s’ha aprovat. Hi ha votat a favor el PP, que a València promou topònims bilingües arreu, com va fer amb «Maó/Mahón». Un bunyol. Qui se presenta a si mateix amb un nom en dues versions? El nom oficial de Saragossa és Zaragoza, no se tracta de com ho diu cada comunitat lingüística, sinó de la decisió d’una comunitat política. Però és que també s’hi ha abstès el PSOE, justificant-ho que era el preu del PP per votar a favor del senador.Els que bravegen que ells aturaran la substitució identitària, promouen exactament això, substituir-nos la identitat, arraconar i aigualir els trets de la mallorquinitat, de la catalanitat. Els noms atresoren història, són cultura, aporten continuïtat, sentit, una inestimable càrrega de sentiments, de pertinença, de saber-te a ca teva, d’energia vigoritzant, de tendresa. Renegar-ne és una mesquinesa.
Go to News Site