El Periódico
L’entusiasme que va precedir les Olimpíades es reflecteix en el pla que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar l’abril de 1987 perquè el carrer Tarragona arribés a ser «un dels centres vitals» de la ciutat. El document firmat per dos prestigiosos arquitectes, Jordi Garcés i Enric Soria afirmava que l’«impuls que pot representar la fita olímpica del 92 » encoratjava que, amb «unes actuacions no massa dilatades en el temps», es condicionés una «àmplia avinguda» a la manera d’una «saló comercial o de negocis», amb «edificis alts» que articularan «un gran centre d’activitats no residencials». S’havia de culminar en cinc anys, a temps per als Jocs. No obstant, el perfil anhelat pel govern de l’ alcalde Pasqual Maragall va quedar incomplet a la via que enllaça l’avinguda Diagonal i l’estació de Sants amb la plaça Espanya, avantsala de l’anella olímpica de Montjuïc. Seguir leyendo... .
Go to News Site