ElNacional.cat
Cada vegada que es produeix un pronunciament d'algun dels tribunals espanyols —ja sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o el Tribunal Suprem— sobre la llengua catalana i el seu ús en l'educació, sento una explicació semblant a la següent: el català a l'escola continuarà sent la llengua vehicular i el Govern està compromès amb el model lingüístic actual. Però la realitat és que, més enllà de la voluntat del Govern, el marc legal va canviant encara que la rutina del dia a dia sigui molt més lenta. La decisió del TSJC , que, per les seves posicions, hauria de ser titllat de TSJ a Catalunya més que de Catalunya, el que fa és instar la Generalitat a fer que, mentre el Suprem no decideixi, els preceptes anul·lats del decret el passat setembre quedin sense aplicació provisional . Perquè no som davant d'una nova sentència sobre la immersió lingüística , sinó davant d'una demanda d'execució provisional que ha instat una autodenominada Asamblea por una Escuela Bilingüe . El que reclamen i el TSJC els concedeix és que aquells articles que fixaven el català i l'aranès com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge i també com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa, la relació amb les famílies, els materials didàctics o les avaluacions no siguin efectius. A la pràctica, el resultat del que estableix el TSJC és que la Generalitat no pot basar-se en aquests articles suspesos per imposar o estructurar determinades obligacions lingüístiques als centres. El model d'immersió no desapareix avui, però, a la pràctica, va desapareixent a poc a poc La Generalitat, a través del conseller de Presidència , Albert Dalmau , ja ha anunciat que presentarà un recurs de reposició durant els cinc dies de què disposa. Però el TSJC ha anat establint, en diferents sentències dels últims anys, una doctrina en què ha anat virant el centre de gravetat establert a l'inici de la Transició, no partint de pronunciaments judicials, sinó de l'acceptació que el sistema d'immersió lingüística no es qüestionava. L'entrada de Ciutadans a la política catalana va fer fracassar aquest plantejament i el gir ha estat profund, fins a establir que a les comunitats amb dues llengües cooficials hi ha d'haver una presència raonable d'ambdues llengües. D'aquí a que es deixi de prioritzar el català, hi ha tan sols un pas. El model d'immersió no desapareix avui, però, a la pràctica, va desapareixent a poc a poc. El més paradoxal del cas és que, quan més caldria reforçar el català a les aules i al sistema educatiu en general per pal·liar el retrocés en l'ús social que s'està produint, els tribunals el que fan és desprotegir el coneixement de la llengua pròpia del país. Tot plegat, a més, amb l'horitzó de l'arribada del Partit Popular i de Vox d'aquí a poc més d'un any al govern d'Espanya, que, si alguna cosa han demostrat al País Valencià i a les illes Balears, és la bel·ligerància contra el català.
Go to News Site