ElNacional.cat
"L'exalcalde de Figueres, Marià Lorca i Bard, ha mort a vuitanta-set anys" . Al marge dels colors polítics, un bon alcalde és lideratge i, en el cas dels pobles i de les ciutats mitjanes, saber estar amb els teus. Entenent que els pobles som "tu i tu i tu i tot d'altra gent que no coneixes", que escrivia Miquel Martí i Pol, el factor humà és decisiu. Però el dia a dia està fet de tangibles, en voreres estretes o en carrers amables. Les viles som una via de tren que ens talla en dos o un gran passeig que ens recús. Per a bé o per a mal, al darrere de com vivim s'hi amaga el llegat d'un bon o d'un mal alcalde . L'any 1860, un poble de l'Urgell, a tocar de Mollerussa, estava atabalat per la possible arribada del tren i van decidir que no el volien. Avui, en canvi, els atabala que al poble no hi passa absolutament. També a la banda dels prodigis hi ha Pasqual Maragall. Maragall va tancar els ulls, va viure somiant, i quan va ser alcalde, va canviar Barcelona . Reivindico les idees i veure allò que no és obvi. No parlo únicament de fer obres —perquè n'hi ha de ben galdoses—, parlo de canviar realitats a partir d'una idea. Aplaudeixo els batlles que ja veien tota una altra cosa quan no hi havia ni 3D ni cap enginy tecnològic semblant. En definitiva, la feina d'un alcalde és saber que les coses poden ser d'una altra manera, i fer-ho possible . Em ve el cap Vic. A banda del miracle de la universitat, a la capital d'Osona van foradar la plaça Major, hi van fer un pàrquing i la van tornar a deixar igual. Sense aquestes 282 places d'aparcament, avui la ciutat dels sants seria un malviure . I si sortim del país, Bilbao també és paradigma. El lehendakari Ardanza, el diputat general de Biscaia, José Alberto Pradera, i l'alcalde Azkuna van capgirar la crisi de la metal·lúrgica del 84 per a convertir-la en una gran oportunitat . Amb ambició és com es va fer el miracle de recuperar la ria, d'acollir-hi el Guggenheim i de convertir un espai de 50.000 m² de negror en un esclat de color i de qualitat. La feina d'un alcalde és saber que les coses poden ser d'una altra manera, i fer-ho possible Però torno a Figueres. Diuen, diuen, diuen... que l'alcalde Lorca —que ho va ser del 83 al 95— va visitar Salvador Dalí a l'hospital. Estava molt greu i, en acabar la visita, l'alcalde va revelar que el mestre li havia dit que volia ser enterrat al museu, al cor mateix de Figueres . Diuen, diuen, diuen que potser sí, o que potser no, però Dalí està enterrat a tocar de la rambla de la capital empordanesa i, com podeu imaginar, això va canviar Figueres . Quanta vida hauria quedat desplaçada a Púbol o a Portlligat? No se sap, però la veritat és que tenir un ganxo turístic tan potent com la tomba d'en Dalí va ser cosa o bé de l'última voluntat del geni o de la genialitat de l'alcalde Lorca. D'un altre bon alcalde, del Toni Farrés de Sabadell (en va ser l'alcalde del 79 al 99), diuen que, quan va anunciar que plegava, el senyor Joan Oliu —pare de l'actual president del banc— li va confessar que els havia provocat dos disgustos: un, el dia que va arribar, i l'altre, el dia que va marxar . El comunista Farrés es va inventar l'eix Macià, una mena d'avinguda Diagonal al cor del Vallès. Farrés va cuidar la seva gent, però també va deixar un llegat de prosperitat gràcies a un projecte que va néixer al seu cap transformador . Els alcaldes han d'acompanyar la seva gent, però els bons alcaldes, sobretot, els han de procurar un horitzó de plenitud cívica i econòmica. Som persones i l'equació és delicada. Alcalde és ser el primer dels ciutadans, cuidant la tendresa col·lectiva i generant idees positives. No es tracta de tenir un carrer al teu nom d'aquí a cent anys; es tracta que, d'aquí a un segle, el teu llegat sigui irrenunciable i indestriable de la prosperitat futura . L'anunci del Marià Llorca dient que Dalí volia ser enterrat a Figueres, avui encara genera vida i prosperitat.
Go to News Site