Resurrecció

Ressuscitarem? Aquests dies ens ho podem tornar a plantejar, perquè sembla que és la pregunta del milió . Em direu que òbviament que no, perquè ningú conegut no ho ha fet. Ningú que hagi mort de debò no ha tornat a la vida. La resurrecció està reservada als déus de l'imaginari humà. Almenys, sobre això hi estarem tots d’acord. No ressuscitarem com a persones humanes tal com ens definim. Hi ha qui defensarà —jo entre d'altres— que amb Llàtzer hi tenim un precedent. Però més enllà dels textos evangèlics, sembla que no hi tenim gaire a discutir. Per tant, podem anar directament del Dijous Sant al dimarts quotidià i saltar-nos tota la celebració de la passió, mort i resurrecció de Jesús. I amb aquesta idea us podeu saltar també la resta de l’article. O potser podeu fer una mirada a la resurrecció de Jesús amb una certa curiositat cap al mite d’Occident més ben travat . Però no us vull parlar del mite de la resurrecció. Només d’algunes idees sobre la resurrecció que no deixen d’obsessionar-me. Maria Magdalena —segons l’evangeli de Marc— surt corrents del sepulcre, aterrida, quan veu que Jesús no hi és. No m’estranya. Imaginem-nos convivint amb algú, acompanyant-lo en les seves aventures vitals, desafiant regles i dogmes, parlant d’amor a tota hora i veure, finalment, com l’estimat acaba crucificat fins a la mort. I, tot d'una, quan només vols complir alguns rituals d’enterrament, et trobes que no hi és! En lloc seu, un estrany personatge t’anuncia que ha ressuscitat . La reacció lògica és sortir cames ajudeu-me del sepulcre amb un ensurt monumental. No, no podem pensar en la resurrecció com una possibilitat. Ni per la de Jesús, l’home-Déu. Siguem honestos. Ens depassa. La primera idea, doncs, és que no puc pensar en la resurrecció sense sortir corrents . És a Galilea, a casa de cadascú, on hem de viure a la llum de la plena resurrecció Un cop decidit a no pensar-hi, puc començar a fabular. Deixo volar la imaginació i em veig compartint els records dels meus morts. Això, quan ja ha passat un temps, quan el dolor esdevé enyorança, és molt agradable . Puc pensar-hi de nou com si els pogués tornar a veure l'endemà. Mossèn Ballarín explicava, en una imatge molt bonica, que, quan deia missa, ho feia imaginant-se envoltat dels seus morts: pares, familiars i amics. Els feia presents en la pregària. També es poder fer presents en els somnis o simplement en el cor. Ressuscitaran? Els tornaré a veure? A tocar? Quan hi penso, els tinc molt a prop. Mai no els he deixat d’estimar i sempre hi són. No els estic ressuscitant una mica cada dia? La segona idea és que puc fer presents els meus estimats absents pel seu dolç record. Puc fer que ressuscitin una mica . La tercera idea em ve quan deixo de pensar i em sorprenc amb el misteri de la vida. És una idea de resurrecció que no puc definir, que no puc entendre. És quan la transcendència se m’acosta sense que jo ho pugui evitar . Quan abaixo la guàrdia de la raó i se m’endú la boira de la matinada. Quan la claror de la llum difusa de la lluna em desinfla l’ego. Quan el meu net li diu a qualsevol forma de creu “Pare nostre” perquè li agrada la cançó del Pare Nostre que cantem davant la creu. Quan el "Let it be" esdevé un himne de glòria a la vida. O quan amb els amics brindem per un aniversari. Hi ha el misteri de Déu que només es pot entreveure amb una altra forma de mirada, la que només contempla un racó d’infinit, que només escolta una nota de la simfonia de la vida. El misteri infinit de la vida m’apropa a la idea de resurrecció, de l’eternitat . Deixo per al final la darrera idea que m’obsessiona: Galilea. En el fragment final del passatge del sepulcre de Marc, hi ha un anunci molt especial: una mena d’àngel explica que veuran Jesús a Galilea. I explicita: “Va davant vostre a Galilea”. Galilea és el món, el nostre món . És en el nostre món on passen coses, on tenim la mesura del que fem i del que som. És al nostre món on hi ha el que ha ressuscitat. Tanquem el cercle de la resurrecció dimarts, no dilluns. És a Galilea, a casa de cadascú, on hem de viure a la llum de la plena resurrecció . És en la vida, en el dia a dia, en què ressuscitem més enllà de la fe que ens acosta més o menys a la transcendència del nostre ésser, al misteri de Déu. Un dia a dia en què som cridats a viure i a morir, en què ressuscitem sempre que els qui ens estimen ens recorden, i en què el misteri de Déu ens envolta, encara que sovint ens quedem a les portes del sepulcre sense voler comprovar que Jesús ja no hi és.

Go to News Site