El Periódico
Construïm el món sense comprendre’l del tot, com qui arma un moble d’Ikea, seguint les explicacions marcianes del prospecte. Vivim envoltats d’objectes, normes, paraules i sistemes que utilitzem amb una familiaritat pertorbadora. Sabem obrir portes, engegar pantalles, obeir senyals, estimar, treballar, votar, consumir, vestir-nos. Tot funciona més o menys i aquesta funcionalitat ens tranquil·litza. Però el funcionament no és comprensió. És costum assajat. Formem part d’estructures socials o laborals el sentit profund de les quals se’ns escapa. Diem "jo" sense saber exactament què assenyala aquest pronom. Anomenem realitat a un acord tàcit entre percepcions fràgils i relats heretats. Tot i així, sobre aquesta base movedissa, edifiquem ciutats, ideologies, famílies, expectatives, himnes. La ciència explica molt de molt poc. I quan explica, ho fa a costa d’obrir noves zones d’ombra. La tècnica resol problemes immediats mentre en crea altres de més lents i difícils d’anomenar. La moral ordena conductes sense aclarir del tot per què unes valen i d’altres no. Vivim en un món ple de respostes operatives i gairebé buit de sentit compartit. Potser per això l’omplim de soroll. Comprendre exigiria aturar-se, i aturar-se és un luxe sospitós. Avancem. Ajustem peces. Posem pegats a esquerdes. Ens adaptem, en fi. Seguir leyendo... .
Go to News Site