Guerres culturals

A mesura que s’avança i s’incorporen exigències socials i cíviques, cada cop més refinades i més ajustades a les necessitats dels més dèbils, també es recula en allò que es considerava un territori guanyat a la civilització. Semblava que la guerra era un rastre del passat o el resultat de la bogeria d’alguns països que necessitaven més temps per incorporar-se a la modernitat. En el fons es donava per superat aquell estadi de l’evolució humana en el qual la humanitat necessitava viure en violència permanent i en un estat natural propi de la selva. Servidor estava convençut que les guerres culturals eren les úniques supervivents d’aquell ahir superat i que mai més no hi hauria guerra a l’antiga. El serial de les guerres militars, desafortunadament, no s’ha superat, sinó que més aviat s’ha sofisticat i s’ha incorporat a la vida quotidiana del món. La despesa militar i la militarització divideix a la humanitat per ventura en unes dimensions que mai no s’haurien imaginat i el planeta viu en estat de xoc, atordit per les imatges d’un món que sembla estar explorant la manera de petar definitivament. Amb la covid s’havia experimentat un primer instant apocalíptic, suposadament per causes naturals.

Go to News Site