El Periódico
El bar de Can Franc a Cervià de Ter és ple . Quatre avis fan la botifarra, uns pares demanen un entrepà de pernil dolç al seu fill i un senyor es pren un cigaló. A la barra dos coneguts es troben per sorpresa. Què hi fas tu aquí?’ li diu Josep Manel Casanovas, responsable del planter de l’Espanyol a Rubén Cano, mateix càrrec a l’ Atlètic de Madrid . El mateix que tu i que aquell d’allà’, respon Cano tot assenyalant la taula del fons on hi ha Víctor Muñoz, secretari tècnic del Saragossa . No esperaven pas ningú per fer la partida, sinó que havien vingut a intentar convèncer Francesc Estañol (Cervià de Ter, 1974) per fitxar. Format al Bàscara, sobresortia amb el Vilobí juvenil i havia fet notables actuacions amb la selecció catalana sub17 que havien cridat l’atenció de grans clubs de la Lliga . Tant el van atabalar que tenia decidit plegar. Era l’estiu del 1992 i tenia tan sols dissetanys . «No hi havia mòbils i casa meva semblava una central telefònica. No paraven de trucar uns i altres i oferir-me coses. No tenia representant i a casa ens anava gros. Estava desbordat». Al final es va decidir pel Saragossa . «Hi ha anava per jugar al filial, l’Aragó, i entrenar amb el primer equip amb Cedrun i Juanmi. No era gens mala proposta». Tanmateix, dos dies després de dir «sí» verbalment al Saragossa , el Barça , mitjançant Oriol Tort, es despertaria i apareixeria per incorporar-lo a la Masia . Tot i que el Vilobí no ho va posar fàcil, com ja havia fet amb el Saragossa, al final hi va haver acord i el traspàs es va tancar a canvi d’una quantitat petita de diners i d’un amistós del filial. Seguir leyendo... .
Go to News Site