El Periódico
Des de Hegel vivim instal·lats en el paradigma de la dialèctica. Tesi, antítesi i síntesi. Dreta, esquerra i centre. Madrid contra la perifèria. Est contra Oest. Occident contra Orient. També en la nostra vida quotidiana. Pares contra fills. Homes contra dones. Urbanites contra neorurals. Caps contra subordinats. I així successivament. La polarització és la hipèrbole de la dialèctica. El professor Francesc Torralba acaba de publicar un llibre preciós: Anatomia de l’esperança. Un llibre molt pasqual. Explica una altra dicotomia: la dels esperançats contra els desesperançats. S’ha de llegir per entendre que l’esperança pot tenir molts orígens i moltes declinacions, no només la religiosa o transcendent. I que no té res a veure amb el simple optimisme ni amb la ingenuïtat. Qualsevol de nosaltres pot identificar al seu voltant els desesperançats, els ressentits, els tòxics, els amargats. També en l’opinió pública i en els lideratges polítics. Santiago Abascal o Pablo Iglesias treuen sempre bilis per la boca. Igual que Trump o Milei. Fer política sense esperança condueix, com explica Torralba, simplement a buscar un ajust ràpid de comptes. Seguir leyendo... .
Go to News Site