Perfum de caciquisme

Mentre la nit de dijous passat el Crist de la Sang travessava el centre de Palma, voltors anomenats Trump o Netanyahu sobrevolaven la Mediterrània. Cada Dijous Sant, Crist ens mostra les ferides de tot l’any. Les que li inferim nosaltres. De manera que Crist difícilment podrà sortir en processó cara neta i clenxa feta. Al cap i a la fi els humans errem més que respirem. Hi ha massa dolor en el sembrat. Tanmateix, en mirar enrere, fent de la mirada arada i mantí, els dies antics ens alliçonen. I tant...! Amb el temps fent de cuirassa, fins i tot el Poder és agradós, pot robar-nos un somriure. Aquest mes d’abril fa cent anys rodons que va morir a Campos un terratinent. N’havia estat batlle, de Campos, amb el govern Silvela, quan l’alternança política de la Restauració havia donat ales al caciquisme. Era, per tant, un cacic...? No ho sé. Va fundar i dirigir el Sindicat Agrícola Catòlic de clara tendència conservadora, promogut pels grans propietaris amb el suport de l’Església. N’és un indici. Fet i fet, Maria Cristina, la reina regent entre la mort d’Alfons XII i la majoria d’edat d’Alfons XIII, afavoria el pes social del sector eclesiàstic. En qualsevol cas, el poema que va dedicar-li mossèn Andreu Roig al paisà terratinent desprèn un inequívoc perfum de caciquisme.

Go to News Site