ElNacional.cat
De la llegenda que envolta la frase "és l’economia, estúpid" que presidia una de les parets del despatx de Little Rock (Arkansas) on James Carville preparava l’estratègia de Bill Clinton per a les eleccions de 1992, m’agrada destacar-ne una idea: "Si la gent té problemes econòmics, tota la resta és secundari" . Tenien l’estratègia tan clara que van posar la frase en un lloc ben visible per a tothom, com a recordatori permanent per evitar distraccions i centrar-se en el que realment importa. Aquesta història ha fet fortuna en comunicació política: "simplifica el missatge", "prioritza el que realment preocupa a la gent", "no et dispersis" i és una pràctica que continuem recomanant per a les campanyes electorals —i per a cada dia, de fet. Però l’èxit que té per explicar com comunicar no el té a l’hora de les propostes concretes, que és l’important. El més rellevant no és que ho van escriure a la paret, sinó la seva veritat: "Si la gent té problemes econòmics, tota la resta és secundari". Sembla que el mateix partit Demòcrata americà ha desenterrat aquest coneixement i comença a corregir la seva proposta segmentada , adreçada a grups que no estan connectats entre ells, per una de generalista per als qui no arriben a final de mes. A Catalunya també estem de sort, en aquest sentit, i ja fa uns mesos que des de Junts per Catalunya s’ha començat a plantejar la defensa de la classe mitjana sense cap mena de complex i, per començar, vol alliberar-la de l'"infern fiscal que pateix" . Em sembla un gran encert de Junts i estic segur que, com a Clinton, els servirà per connectar amb una gran part de l’electorat. Motiu pel qual no els faltaran crítiques dels partits d’esquerres, acusant-los de defensar els rics. Junts ha triat la classe mitjana; l''establishment' ha triat el PSC Ja fa temps que tenim el progressisme en molt baixa forma intel·lectual. Quatre dogmes, cap autocrítica i anar perdent vots. Sempre des de la superioritat moral . En aquest cas, cal dir-los que els rics són a Madrid i que els rics no paguen impostos. No voler entendre que el sistema falla per la mandra d’haver de moure’s dels eslògans que feien servir els seus pares i posar-se a buscar solucions és la manera que l’esquerra d’aquest país està portant els seus votants a l’extrema dreta . No va d’ajuntar-se, va de treballar. El sistema falla i s’ha de canviar. Unes quantes dècades enrere, basats en l’economia productiva, la majoria de la societat pagava impostos. Ara, basats en l’economia financera, els rics no en paguen. I per molt que se sotmeti la classe mitjana a l’infern fiscal que denuncia Junts, la recaptació no dona per pagar un sistema de l’estat del benestar de qualitat. A més d’aquesta pressió, cada any 22.000 milions d’euros van a Madrid i no tornen. L’ establishment català també va anar a Madrid i no n'ha tornat. Històricament, la burgesia catalana estava compromesa amb l’economia productiva i, amb més o menys intensitat, amb la bona marxa del país. CiU era el partit que els representava més bé. Ara, qui representa més bé l’ establishment català és el PSC . Un segment de la societat centrat en l’economia financera —no productiva— i totalment entregat a l’Estat espanyol per si poden obtenir algunes engrunes del pastís. Han canviat país per pastís. Allò que havia anat unit per l’interès en l’economia productiva i el país, ara ja no hi va, per l’interès en l’economia financera i el rebuig al procés d’independència. La unitat aguantava perquè el tronc central del país hi estava d’acord. Ara, la classe mitjana és la gran perdedora del canvi de model: paga més impostos per uns serveis públics massificats i de mala qualitat . Junts ha triat la classe mitjana. L’ establishment ha triat el PSC. Classe mitjana contra establishment . És l’economia, estúpid.
Go to News Site