La caixa d’eines

El meu admirat Alan Watts, a les seves memòries personals, va deixar escrit que ell sempre portava a sobre, anés on anés, la seva religió particular, la que designava com la seva caixa d’eines. La caixa d’eines més preuada. Més que d’una caixa d’eines, era un laboratori excepcional, i ell ho precisava millor encara: deia que la religió és quelcom que s’ha d’utilitzar com un joc d’eines, un joc d’eines que l’acompanyava a tot arreu. Va arribar a definir-les com a eines màgiques. Tant com aplicar a la religió un joc d’eines, crec que la veritable caixa d’eines de cadascú és la seva pròpia vida. Quan naixem, la vida humana ens regala una autèntica caixa que conté totes les eines més juganeres i necessàries. Potser el nostre cos és la mateixa caixa, i l’esperit infinit són les eines. Les eines i les instruccions per usar-les de la millor manera possible. Encara que sovint ens oblidem de llegir aquestes instruccions que, a la llarga, ens resulten indispensables per portar una vida útil i plena. Una caixa d’eines ben moblada és la que porta la justícia en el seu interior. La justícia i la bondat i l’humor i l’amor en el seu interior. La imaginació i la creativitat interminables i insuperables. No puc callar que Donald Trump i d’altres porten una caixa d’eines buida, si la porten. Les persones com ell pateixen la malaltia de la indiferència i de l’odi a totes les eines que serveixen per fer funcionar el món de manera honesta i generosa. I alegre. Però com sempre m’estic ficant allà on no em demanen.

Go to News Site