Ultima Hora Mallorca
Quan a milers de quilòmetres esclaten bombes, a Balears no ens cau pols del sostre… però sí que ens tremola la cartera. Els atacs dels EUA i d’Israel a l’Iran han reobert el record d’una veritat incòmoda: la nostra economia és una illa també en l’energia. I una illa energètica és, sobretot, una economia vulnerable.La mateixa setmana dels atacs, el Brent ha enfilat fins a la franja dels 83–85 dòlars el barril, després de tres sessions de fortes pujades. El mercat no està pagant només el cru d’avui; està posant preu al risc que el conflicte s’eixampli i, sobretot, al coll d’ampolla del planeta: l’estret d’Ormuz. Per allà hi transita aproximadament una cinquena part del petroli i gas que es mouen per mar. Quan hi ha atacs a petrolers, asseguradores que retiren cobertures i vaixells que canvien ruta, el «risc geopolític» es converteix en inflació. Les estimacions que circulen aquests dies són eloqüents. Alguns analistes ja situen escenaris de Brent a 120–150 dòlars si la disrupció s’allarga o es toca infraestructura clau. Goldman Sachs, en càlculs de «preu just», apunta que un tancament complet d’un mes podria afegir de l’ordre d’uns 15 dòlars per barril (sense compensacions). I el cop no és només al petroli: a Europa el gas ha reaccionat amb violència, amb futurs al TTF que han arribat a duplicar-se respecte els nivells previs a l’escalada (de l’entorn de 32 €/MWh fins a la zona de 65 €/MWh), empesos per l’aturada del Gas liquat a Qatar i la por a Ormuz. A Balears, aquest tipus d’episodis ens impacten per una raó simple: depenem massa del que no controlem. El sistema elèctric balear va assolir el 2024 una quota renovable anual del 14,6% (màxim històric), però això també vol dir que la major part de l’electricitat continua venint de cicles combinats i d’altres tecnologies fòssils, o bé d’importacions via cable amb la península. De fet, l’electricitat importada va cobrir un 26,1% de la demanda anual. La resta, en un context de preus globals tensos, és una factura que entra directa a la cadena de costos de qualsevol empresa i al pressupost de qualsevol família.Quan es frena el desplegament de renovables —per por, per soroll o per voluntat— no «conservem paisatge»: comprem dependència. I la dependència, en un món on l’estret d’Ormuz pot convertir-se en titular d’un dia per l’altre, ens resta competitivitat empresarial i poder adquisitiu. Perquè l’energia cara s’escampa: encarirà el transport, la logística i els materials. Al final, el que sembla lluny acaba sent un IVA invisible sobre la nostra vida quotidiana.La resposta no és un eslògan; és una agenda. Accelerar fotovoltaica en cobertes i sòl, implementar eòlica terrestre i marina, facilitar autoconsum compartit, desplegar emmagatzematge i gestió de demanda, electrificar processos i flotes allà on es pugui, i reduir el consum amb eficiència real. I, sí, reforçar interconnexions i xarxa, però sense caure en l’excusa: cap cable ens salvarà si mantenim el cor del sistema lligat a un combustible que pot saltar un 20% en una setmana. No és només una qüestió ambiental, és una qüestió de sobirania, però no és una cosa que ens ensenyen, ni a escola ni a l’institut. L’aprenem a base d’experiència, però deixem d’escoltar a qui es fan d’or amb aquestes pujades i escoltem a qui diversifiquen l’economia i cuiden més el medi ambient. La guerra a l’Iran no la decidirem des de Palma, però sí podem decidir si cada crisi internacional ens agafa amb el mateix taló d’Aquil·les. El debat energètic a Balears no és només ambiental. És, cada vegada més, economia domèstica i sobirania competitiva.
Go to News Site