Posidònia

El recent Reial Decret per a la conservació de les fanerògames marines és gairebé un trassumpte de la norma balear de 2018; de fet, en fa referència explícita com a valuós precedent. El Preàmbul destaca la importància ecològica de les praderies per a la biodiversitat i el seu paper essencial per fixar els sediments del litoral i els sistemes dunars. Afirma que retenen el carboni equivalent a un 70% de les emissions anuals de l’Estat, una propietat que valora en deu mil milions d’euros. I ens recorda que la posidònia és una espècie protegida per mitja dotzena de convenis internacionals i la normativa europea.Entre les amenaces, identifica l’ocupació i destrucció del seu hàbitat, la contaminació, l’eutrofització, el canvi climàtic, les espècies invasores i els fondejos. Sí, els fondejos. Ho remarc perquè, per aquesta simple constatació, una evidència científica, el sector nàutic illenc impugnà la protecció de 2018; se sentien criminalitzats, deien, una manera ben peculiar d’expressar el seu amor a la mar.A més de regular els fondejos, postula que no se retirin els exemplars morts de les platges durant l’hivern, els hi sona? I prohibeix obres que els afectin, com els cables submarins, o els ports i dragats, o la regeneració de platges amb aportació externa d’àrids. Com també adopta mesures sobre els abocaments, una altra batalla rellevant, fora dels focus, que hagué d’afrontar el decret balear. Per altra banda, se compromet a elaborar i mantenir una cartografia acurada.Hauria de ser motiu d’orgull haver estat capdavanters en la protecció d’un ecosistema tan valuós, però són mal temps per a l’ecologisme. Fins i tot el bastió de la Unió Europea trontolla davant les envestides contra el Pacte Verd i la cobdícia desenvolupista. Els joves, l’esperança per al canvi de paradigma, se senten atrets per la dreta negacionista, tot i viure durant la sisena gran extinció i en crisi civilitzatòria; així, la posidònia ho té cru, i el litoral, i l’illa, i fins i tot l’homo sapiens, capaç d’autoimmolar-se per trenta monedes de plata, un barril de petroli i un sac de terres rares. El centenari de Joan Alcover convida a citar-lo: «Dels hostes de la terra, és l’home encara / l’únic qui l’envileix».

Go to News Site