El Periódico
L’assumpte de les pintures murals de Sixena i del seu trasllat a la sala capitular del monestir aragonès no deixa de sorprendre’ns i d’avisar-nos amb insistència de l’estultícia humana. Convertit en un afer polític de lesa pàtria, ha esdevingut, "en paral·lel a la reclamació de les peces al Museu de Lleida a partir del desmembrament vaticà de la diòcesi ilerdenca" (el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione de 1995) i fins als esgarips judicials del govern de l’Aragó, un pou sense fons de ximpleries i nicieses. L’última, en una de les seves habituals compareixences histriòniques, la del conseller de Cultura aragonès, Pedro Olloqui (ulleres de pasta, amb un aire Risto Mejide, i sempre, sempre, amb un mocador de fireta a la butxaca de pit de l’americana), que ha afirmat, sense cap tipus de vergonya intel·lectual, que les pintures "representen l’esplendor dels antecedents i la posada en marxa de la idea d’Espanya". Una idea que, com tothom sap, ja era ben vigent cap al 1200 després de Crist. Amb aquell estil que deia, arran de l’última providència del jutjat de primera instància número 2 d’Osca, Olloqui també ha dit que l’execució de la sentència és "irreversible", amb una exagerada "paradinha" a la i, de tal manera que ha convertit l’entusiasme institucional ("I-rreversible!") en una escena de vodevil. Seguir leyendo... .
Go to News Site